Estic flipant!

Via minid m’he enterat que en Bush té un bloc!
Al·lucinant!

La ciència dels neocons

Tots ho sabem, la ciència a casa nostra està molt malament. I és que l’esperit “que inventen otros” ho impregna tot a Espanya. Com tothom sap, per als científics que han sortit a fora és quasi impossible tornar a treballar aquí, no hi ha ni diners ni ganes de que vinguin. Ja ho sabeu, el nostre pressupost científic és a la cua d’Europa i, a més, molt del que en teoria s’hauria de gastar en crear coneixement es gasta en crear noves armes. Molt bonic.
Aquesta situació ve de lluny, els socialistes no ho van saber o no ho van voler solucionar, però el governants actuals continuen en la mateixa tònica, sinó pitjor. Suposo que en una de les trobades al ranxo, l’Emperador devia dir al seu deixeble Ansar que no es preocupés: Els USA ja ho arreglaran això, nosaltres investiguem i ja us en donarem el que creiem, vosaltres dediqueu-vos a matar toros que d’això sí que en sabeu!
Que els altres inventin és una arma molt perillosa, així un stat perd tota capacitat d’adaptar-se als nous temps, d’avançar. Perd capacitat de treure profit de la incertesa, en fi, perd adaptabilitat que, precisament, ha estat la clau l’èxit de l’homo sapiens.
Però en la situació mundial actual encara és molt més perillós. Als Estats Units cada vegada se senten més veus de científics que es queixen de les traves que els posa l’imperi per a realitzar la seva tasca. Físics, biòlegs (els dogmes sobre la vida cauen com una llosa sobre ells i, en canvi, no afecten als botxins de la xeringa), climatòlegs (s’ha de silenciar el canvi climàtic) … Tot ésser pensant és víctima de la irracionalitat dels fonamentalistes. La decadència de la ciència ianqui ja ha començat, tot gràcies al govern de la por.
De fet, per a mantenir-se al poder, els neoconservadors s’estan carregant els principis bàsics del seu estat, principis revolucionaris reflectits a la seva constitució. Són aquests els principis que han permès que la ciència (i moltes altres àrees de coneixement) nord-americana sigui tan potent i, a la vegada, sigui la punta de llança de la Unió. Carregant-se la ciència els neocons es carreguen la clau de l’èxit (la gallina dels ous d’or) i, de fet, es carreguen el que tantes generacions han construït. Finalment es carregaran la democràcia. Una tasca que ja han començat.
L’aliança neoconservadora, aliança que volen confondre amb el lligam atlàntic, està destruint la ciència, només permet treballar a certs tecnòlegs, els tecnòlegs de les armes. No trobeu que això és molt similar a com actua el govern xinès? Cada vegada hi ha menys diferències.

Quan es rebel·laran les Illes Balears?

Avui Joan Puigcercós, diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de l’Estat, diu en una entrevista al Diari de Balears:
-I en aquests Països Catalans independents, quin paper hi jugarien les Balears?
-El que vulguin els ciutadans. La consciència nacional creix perquè hi ha un greuge comparatiu. Madrid tracta el Principat i les Illes com a colònies. Les Balears són la regió d’Europa més marginada per un Estat. No hi ha precedents. Un 9% de dèficit fiscal sobre el Producte Interior Brut és una barbaritat. A Alemanya, Baden Wurtemberg va tenir un dèficit fiscal del 4′6% i el Constitucional declarà il·legal el model de finançament. És una salvatjada el règim d’empobriment a què sotmeten les Balears.

A què esperem a rebel·lar-nos?

Josep Maria Terricabras crea un nou portal de filosofia i dià leg

El catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras [pdf], ha creat un portal destinat a fomentar el diàleg i el pensament.
A www.terricabras-filosofia.info hi trobareu una agenda d’activitats relacionades amb la filosofia i el pensament, una mediateca, fòrums xats, una secció enfocada a fomentar el diàleg, una secció dedicada als estudiants de secundària i cursos d’estiu. Tot enfocat per a fomentar la reflexió en xarxa, fins i tot com a defensa personal.
Per a participar, a la majoria de seccions, un ha de registrar-se gratuitament. També hi ha serveis sota subscripció.
Aquesta és una iniciativa molt novedosa i molt prometedora. Llàstima que, estant destinat a l’esperit crític, s’hagi utilitzat programari propietari (ASP) i s’hagi abusat de la tecnologia, no lliure, flash per a fer coses que es poden fer en html normal i corrent, tot complicant la vida als usuaris de sistemes lliures.

Lliçons d’eficiència administrativa

Avui he tingut el gran plaer de formalitzar la matricula d’aquest semestre. Com cada any, ha estat una gran experiència! Sempre tenim sorpreses i sempre són gràcies a l’eficiència administrativa.
1a lliçó: Com crear un llistat útil
Nosaltres realitzem la matrícula mitjançant els ordinadors de la sala d’informàtica. L’ordre de matriculació depèn del nombre de crèdits realitzats així els veterans ens podem matricular primer i evitem sorpreses. Lògicament es publica una llista on cadascú pot veure el nombre de crèdits superats i el torn al qual ha estat assignat. Per evitar tafaners, a la llista només hi surten el torn, el nombre de crèdits aprovats, el DNI i el NIUB (un número que encara no he entès per a què serveix). Però, és clar, la llista s’ha d’ordenar d’alguna manera:
Si l’objectiu de la llista és que la gent conegui el nombre de crèdits superats, aquesta s’ha d’ordenar segons el nombre de crèdits superats així, com que no hi apareixen noms, un ha de saber el nobre de crèdits superats per a trobar el nombre de crèdits superats.
Ha quedat clar? Doncs això és el que avui ens han fet! Jo he estat incapaç de trobar-me. Molt útil.
2a lliçó: Estalvia paper, cuida el medi ambient
Fa exactament un any també vam tenir una experiència molt interessant. El que va programar l’aplicació per a matricular-se va demostrar la seva habilitat fent que, en imprimir el resguard de la matrícula, la impressora escupís el resguard i una altra pàgina en blanc. Què s’ha de fer amb aquest full en blanc?
Si l’impressora treu fulls en blanc mai els guardis per a reutilitzar-los, el que has de fer és fer-ne una bola i tirar-la al passadís, de manera que en haver-se matriculat tota la facultat aquest estigui tan blanc com una pista d’esquí i ningú no pugui reutilizar el paper.
Donc sí, això és el que ens van fer! No se què pensar cada vegada que veig aquella dona arrugant els folis… Encara recordo la cara de la dona de la neteja recollint les boles… pobreta.

Encara empres MSN Messenger? Canvia’t a Jabber!

Jabber però què és això!? Doncs una molt bona manera de comunicar-se, tan pràcticament com ètica.
Aquí us explico perquè us heu de canviar i aquí com heu de fer el canvi. Val la pena, ho dic seriosament.
Vinga ànims! Feu el canvi, o almenys plantejeu-vos perquè utilitzeu MSN Messenger. Penseu-ne les conseqüencies. No us penseu que sóc un malalt, les raons són clares, senzilles i contudents.

Política primà ria…

Mireu com estan les coses per Ciutadella de Menorca. Ahir el segon tinent d’alcalde d’aquesta ciutat va ensenyar els seus genitals a l’oposició! Impressionant! Qui pot votar a gent així? No ho entendré mai.
Según la versión de Camarero, el incidente se produjo a las 12.30 horas frente la mesa instalada por el Fòrum en Ses Voltes para la recogida de firmas por los accesos libres. El edil del PMQ se acercó al grupo y dirigiéndose a Camarero exhibió los genitales profiriendo palabras obscenas, según consta en la denuncia.
[+info]

Coca-Cola & Baileys

Sempre havia sentit dir que la Coca-Cola i el Baileys no eren bons amics, però com que a casa mai tinc Baileys no havia tingut l’oportunitat de comprovar-ho. Per sort hi ha molts blocs útils; a Awablog hi trobareu unes magnífiques imatges del que passa quan es mesclen aquests dos productes.

eggssssss, repugnant…

Intel·lectuals acientífics…

Ahir deia que la nostra societat és, essencialment, acientífica, tot i que vivim envoltats de tecnologia.
Doncs mireu quin gran exemple he trobat avui. Xavier Sala i Martín, professor a la Universitat de Columbia, escrivia a La Vanguardia un article titulat “Cuestiones de Fe“.
En aquest article Xavier Sala raona molt bé que atribuir la calor d’aquest estiu, o les plujes de l’estiu passat, al calentament global és una barbaritat. Té tota la raó. Tots hauríem de saber que l’escala de temps del clima és bastant més gran que un estiu, o un any.
Però Xavier Sala i Martín ens cola una fal·làcia. Aprofita la crítica legítima als que s’exalten amb la calor de l’estiu per a negar el fet del calentament global, tal com fan els que governen el país on treballa. Utilitza uns arguments per a negar un fet que no té res a veure amb aquests. Quasi ens cola el gol.
Sala i Martín és professor universitari, vist que avui en dia tota disciplina s’atribueix la qualitat de ser una ciència, em pensava que els que tenen cadires a les universitats apreciaven la labor dels seus col·legues professionals de la Física. Però no, és clar, són científics i l’opinió dels científics no és volguda a la nostra societat.
Així estem.
Sort que el professor Llebot contesta avui a Sala i Martín:

Coincido con la opinión del señor Xavier Sala i Martín expresada en otro de sus artículos en “La Vanguardia” según la cual la interpretación conspirativa de la historia es extraordinariamente infantil y quebradiza y que, por lo tanto, debemos limitarnos a la lógica de los datos. Por lo que hace referencia al calentamiento global y al cambio climático, a mi entender, la lógica de los datos es aplastante.
¡Para no verlo, si que se necesita un dogma de fe!

Torna a començar la polèmica sobre les radiacions dels mòbils.

Un estudi pagat pel govern holandès revela que els telèfons mòbils de tercera generació poden causar nàusees i mals de cap, segons explica el diari El Mundo.
Serà possible aquesta vegada fer un debat sensat i amb seny o tornarem al debat acientífic que tant va caracteritzar la implantació de la telefonia mòbil de segona generació? Recordo que en aquell debat la veu dels professionals de la ciència va ser molt poc escoltada. Resulta que vivim en una societat tecnològica però acientífica. Una llàstima.